Quan jo era petita, recordo la Setmana Santa pels crispells i bunyols que es cuinaven a casa... Recordo el sentiment contradictori, per una banda les vacances escolars i les gormandes, en front del silenci de la processó i l'especial programació televisiva.
No ens ensenyaven a distingir entre espiritualitat i religió, simplement es limitaven a transmetre la pràctica d’uns preceptes religiosos. I llavors, tot era confús.
Jo, absolutament agnòstica, trobo a faltar un bon aprenentatge de la nostra cultura religiosa. La meva generació ja no va rebre una bona formació en aquest sentit: calia deixar de fer tot allò que s’havia imposat pel règim del moment; i en el meu cas menys perquè vaig anar a una escola catalana, que ja s’havia sotmès poc fins i tot abans de la caiguda de la dictadura!
Avui aniré a veure la processó del meu poble, si el temps ho permet.
No m’emocionaré, ni crec que senti res especial, potser malenconia de la infantesa. Però possiblement fruiré d’un espectacle que perdura perquè s’ha transmès al llarg de generacions, i això és cultura i molt probablement no sigui dolent, però segur que és necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada