Els objectius de l'educació d'avui...És possible dissenyar un sistema educatiu basat en la ciència?
Semblava una proposta interessant de l'Associació Catalana de Comunicació Científica.
Es plantejava si era millor el sistema educatiu de fa 30 anys que l'actual? Com ha de ser l'educació dels nostres fills? El model d'ensenyament que tenim és bo? Hem de basar-lo en un model científic?
La taula estava formada per una psicòloga, un mestre i antropòleg, una neuropsicòloga i una neuròloga infantil i la presidenta de l'associació, i unes 10 persones al públic del gran auditori del Campus de la Comunicació de la UPF.
La presidenta, va presentar la sessió relatant els orígens de la idea de la xerrada i amb l'objectiu de valorar si hi ha evidències en el sistema educatiu actual que ens permetin millorar-lo.
Es van fer reflexions sobre l'educació psicoemocional en la línia de que cal identificar els talents de cadascú per definir els canals d'aprenentatge.
Es va plantejar el paradigma educatiu tot relacionant l'e-volució, la societat i la comunicació del coneixement en el sistema educatiu.
I tot un seguit d'evidències científiques per constatar que, una part important del fracàs escolar es deu a diversos trastorns com el TDAH, amb l'agreujant de que un 29% dels presos actuals a les presons catalanes, pateixen aquest trastorn.
Jo no crec que, de cap de les maneres, es respongués a la pregunta inicial amb aquestes intervencions. Els estudis neurològics són clau i, segurament encara ho seran més en els propers anys, en aquest segle XXI que ja s'ha anomenat el de les neurociències. Però ho seran per a la salut de les persones i, és clar, en la mesura que aquesta afecta als estudiants i a les seves famílies. Però, en cap cas, es va parlar de basar el sistema educatiu en la ciència.
El que sí que és una evidència, però de cap de les maneres una novetat, és que el nostre alumnat, ha de ser tractat i valorat, des de l'escola, com la persona que és, tan el context escolar com en el familiar. Per tant, el fracàs escolar i personal que molts experimenten es deu més al seu context social i familiar que sí s'ha de revisar i no carregar-ne la responsabilitat al sistema educatiu.
Semblava una proposta interessant de l'Associació Catalana de Comunicació Científica.
Es plantejava si era millor el sistema educatiu de fa 30 anys que l'actual? Com ha de ser l'educació dels nostres fills? El model d'ensenyament que tenim és bo? Hem de basar-lo en un model científic?
La taula estava formada per una psicòloga, un mestre i antropòleg, una neuropsicòloga i una neuròloga infantil i la presidenta de l'associació, i unes 10 persones al públic del gran auditori del Campus de la Comunicació de la UPF.
La presidenta, va presentar la sessió relatant els orígens de la idea de la xerrada i amb l'objectiu de valorar si hi ha evidències en el sistema educatiu actual que ens permetin millorar-lo.
Es van fer reflexions sobre l'educació psicoemocional en la línia de que cal identificar els talents de cadascú per definir els canals d'aprenentatge.
Es va plantejar el paradigma educatiu tot relacionant l'e-volució, la societat i la comunicació del coneixement en el sistema educatiu.
I tot un seguit d'evidències científiques per constatar que, una part important del fracàs escolar es deu a diversos trastorns com el TDAH, amb l'agreujant de que un 29% dels presos actuals a les presons catalanes, pateixen aquest trastorn.
Jo no crec que, de cap de les maneres, es respongués a la pregunta inicial amb aquestes intervencions. Els estudis neurològics són clau i, segurament encara ho seran més en els propers anys, en aquest segle XXI que ja s'ha anomenat el de les neurociències. Però ho seran per a la salut de les persones i, és clar, en la mesura que aquesta afecta als estudiants i a les seves famílies. Però, en cap cas, es va parlar de basar el sistema educatiu en la ciència.
El que sí que és una evidència, però de cap de les maneres una novetat, és que el nostre alumnat, ha de ser tractat i valorat, des de l'escola, com la persona que és, tan el context escolar com en el familiar. Per tant, el fracàs escolar i personal que molts experimenten es deu més al seu context social i familiar que sí s'ha de revisar i no carregar-ne la responsabilitat al sistema educatiu.
Tens tota la raó
ResponEliminaAqui hi ha el vídeo que han penjat
http://vimeo.com/accc