Ens agradi o no: ja ve Nadal!
És un d'aquells moments de l'any que marca ritmes en els temps... Com les llumetes de colors dels arbres! Com si tot tornés, o s'acabés, o tornés a començar... Cadascú que s'ho miri com vulgui.
Per a mi, tornen els llums i l'aire fresc al carrer, però també l'escalfor de les botigues a les quals he d'entrar més sovint.
Sí, per a mi el Nadal sempre és ple de regals, de menjars i del meu cap barrinant quin pot ser el detall més adient per a les persones que estimo, quin ha de ser el menú especial per a tota la colla que vindrà a casa ...
A vegades, penso que voldria estalviar-m'ho tot. És d'aquelles situacions que voldries viure amb il·lusió però que t'acaben arrossegant, acabes potser fent el que no volies i només desitges que s'acabin... Però, és clar, com que jo també faig les vacances escolars, sempre tinc un dilema.
Potser és un llastre de quan la meva mare sempre deia el primer dia de vacances, tan a l'estiu com a l'hivern, que ja tenia ganes de que s'acabess
in i així tornéssim a l'escola...
De quan era petita, recordo que per a mi el Nadal era escriure postals als amics de l'escola: amb ninots de neu, paisatges bucòlics, pessebres, boles de colors, més tard pares noels, ... Recordo la fal·lera en fer-ne o en comprar-ne i escollir quina era la més adient per a cadascun dels destinataris! Ara ja fa anys però, que ens felicitem només per les xarxes ... Tot i que potser és un costum que no hagués hagut de perdre igual com encara m'agrada enviar postals quan sóc de viatge, segurament, els motius religiosos del Nadal en una agnòstica com jo, hi deuen tenir alguna cosa a veure en aquesta pèrdua.
En qualsevol cas, ja he començat a fer llistes del que he de fer, tot i que aquest serà un Nadal ben especial, massa especial!
Però en època de canvis, seguirem reunint a la família que ens queda i ens esmerçarem en els regals i l'escudella , els rostits, i els canelons i el que calgui!
Avui, hem incorporat a casa una d'aquelles tradicions importades que ja fa temps es confonen amb els pròpies. Hem fet galetes de Nadal!! Faran costat als turrons i les neules, al tió, al pessebre, a l'arbre de Nadal i al Pare Noel!!
És un d'aquells moments de l'any que marca ritmes en els temps... Com les llumetes de colors dels arbres! Com si tot tornés, o s'acabés, o tornés a començar... Cadascú que s'ho miri com vulgui.
Per a mi, tornen els llums i l'aire fresc al carrer, però també l'escalfor de les botigues a les quals he d'entrar més sovint.
Sí, per a mi el Nadal sempre és ple de regals, de menjars i del meu cap barrinant quin pot ser el detall més adient per a les persones que estimo, quin ha de ser el menú especial per a tota la colla que vindrà a casa ...
A vegades, penso que voldria estalviar-m'ho tot. És d'aquelles situacions que voldries viure amb il·lusió però que t'acaben arrossegant, acabes potser fent el que no volies i només desitges que s'acabin... Però, és clar, com que jo també faig les vacances escolars, sempre tinc un dilema.
Potser és un llastre de quan la meva mare sempre deia el primer dia de vacances, tan a l'estiu com a l'hivern, que ja tenia ganes de que s'acabess
in i així tornéssim a l'escola...De quan era petita, recordo que per a mi el Nadal era escriure postals als amics de l'escola: amb ninots de neu, paisatges bucòlics, pessebres, boles de colors, més tard pares noels, ... Recordo la fal·lera en fer-ne o en comprar-ne i escollir quina era la més adient per a cadascun dels destinataris! Ara ja fa anys però, que ens felicitem només per les xarxes ... Tot i que potser és un costum que no hagués hagut de perdre igual com encara m'agrada enviar postals quan sóc de viatge, segurament, els motius religiosos del Nadal en una agnòstica com jo, hi deuen tenir alguna cosa a veure en aquesta pèrdua.
En qualsevol cas, ja he començat a fer llistes del que he de fer, tot i que aquest serà un Nadal ben especial, massa especial!
Però en època de canvis, seguirem reunint a la família que ens queda i ens esmerçarem en els regals i l'escudella , els rostits, i els canelons i el que calgui!
Avui, hem incorporat a casa una d'aquelles tradicions importades que ja fa temps es confonen amb els pròpies. Hem fet galetes de Nadal!! Faran costat als turrons i les neules, al tió, al pessebre, a l'arbre de Nadal i al Pare Noel!!
BON NADAL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada