dissabte, 31 de desembre del 2011
dimarts, 27 de desembre del 2011
Contenidors i necessitats
Fa uns mesos, van instal·lar 3 contenidors d'escombraries en un dels carrers de Badalona que té les voreres més estretes, en un barri amb una elevada densitat de contenidors. Les polítiques municipals no són sempre del gust de tothom; en aquest cas per a mi no ho són i més quan el fet que relato es situa sota el balcó de la meva habitació...
Vaig adreçar-me a Via Pública els quals, després de torejar-se'm una mica, em van adreçar a la Regidoria de Districte i ... van venir les eleccions, van canviar els càrrecs i tot es va acabar!
Ara, als 3 petits/grans monstres pudents s'hi afegeix la freqüent presència de persones que hi furguen: amb les mans, amb pals amb un ganxo a l'extrem, amb carretons per endur-se el que hi troben i, fins i tot, amb furgonetes.
Sortir de casa, trobar-se els 3 contenidors, la brutícia que irremeiablement els envolten, gent remenant-los, carretons i furgonetes esperant, fa pensar molt en quina mena de societat vivim. La necessitat d'alguns es mescla amb la deixadesa d'altres i la feina mal feta de molts!
Vaig adreçar-me a Via Pública els quals, després de torejar-se'm una mica, em van adreçar a la Regidoria de Districte i ... van venir les eleccions, van canviar els càrrecs i tot es va acabar!
Ara, als 3 petits/grans monstres pudents s'hi afegeix la freqüent presència de persones que hi furguen: amb les mans, amb pals amb un ganxo a l'extrem, amb carretons per endur-se el que hi troben i, fins i tot, amb furgonetes.
Sortir de casa, trobar-se els 3 contenidors, la brutícia que irremeiablement els envolten, gent remenant-los, carretons i furgonetes esperant, fa pensar molt en quina mena de societat vivim. La necessitat d'alguns es mescla amb la deixadesa d'altres i la feina mal feta de molts!
L'aigua: el bé més escàs!
Fa dies a la plaça de la vila del meu poble, mentre esperava sentir el manifest del dia mundial de la SIDA, vaig contestar una enquesta. Com que em van demanar telèfon, sabia que la cosa no s'acabaria aquí...
I va ser així i vaig acceptar la visita a casa per analitzar l'aigua de l'aixeta i l'aigua mineral que bevem... No tenia cap intenció d'instal·lar-me un descalcificador, però m'interessava veure quina mena de proves feien i, també em va saber greu dir que no al comercial, ja que com a mínim anava de cara!
Bé, les anàlisis correctes. Com ja sabia, l'aigua de casa és de les dures i les explicacions del comercial estaven prou ben documentades tan a nivell químic, com biològic; de fet, s'havia après bé la lliçó.
Però si l'hagués deixat hauria marxat de casa sabent fins el número de peu que calço! Les preguntes personals concretes, que he anat esquivant, han ratllat la intromissió... No sé si aquesta patètica tècnica comercial només era per donar conversa i fer confiança o pretenia altres subtileses...
I, per si no n'hi havia prou, després ha vingut un "supervisor" que ha continuat amb la seva incursió! I en rebre la meva enèsima negativa ha trucat, davant meu, a un altre superior repetint l'escena de fer el pena pel pobre comercial que es queda sense punts, etc.
De fet, m'interessaria tenir un descalcificador, però ara no és el moment... I, si arriba, tampoc sé si trucaré a aquesta empresa...
I va ser així i vaig acceptar la visita a casa per analitzar l'aigua de l'aixeta i l'aigua mineral que bevem... No tenia cap intenció d'instal·lar-me un descalcificador, però m'interessava veure quina mena de proves feien i, també em va saber greu dir que no al comercial, ja que com a mínim anava de cara!
Bé, les anàlisis correctes. Com ja sabia, l'aigua de casa és de les dures i les explicacions del comercial estaven prou ben documentades tan a nivell químic, com biològic; de fet, s'havia après bé la lliçó.
Però si l'hagués deixat hauria marxat de casa sabent fins el número de peu que calço! Les preguntes personals concretes, que he anat esquivant, han ratllat la intromissió... No sé si aquesta patètica tècnica comercial només era per donar conversa i fer confiança o pretenia altres subtileses...
I, per si no n'hi havia prou, després ha vingut un "supervisor" que ha continuat amb la seva incursió! I en rebre la meva enèsima negativa ha trucat, davant meu, a un altre superior repetint l'escena de fer el pena pel pobre comercial que es queda sense punts, etc.
De fet, m'interessaria tenir un descalcificador, però ara no és el moment... I, si arriba, tampoc sé si trucaré a aquesta empresa...
dissabte, 24 de desembre del 2011
Una amiga m'ha enviat aquesta peça de Louis Amstrong
que s'escau molt.
Gaudiu-ne entre torró i torró!
Bones festes!
dilluns, 19 de desembre del 2011
La Pilarin Bayès
Avui, he vist a la televisió un programa que m'agrada: El convidat, suposo que tinc aquell punt de xafarderia i m'agrada entrar a la casa, a la vida dels altres!!
L'hoste d'avui era la il·lustradora Pilarin Bayès que ha il·lustrat també la meva vida com la de tants d'altres!!
He remenat, amb presses, alguns armaris però no he trobat "El Faristol" el meu llibre de català a l'escola de quan era petita ! Ja el trobaré! És un llibre molt especial per diferents motius. Primer, per què és un llibre de català de fa més de 40 anys! Quants n'hi havia llavors a les escoles? Malgrat les circumstàncies del país, jo rebia classes de català de la Senyoreta Minguella, que s'esmerçava en ensenyar-nos les normes d'accentuació o quan s'escriu la doble essa mentre jo, recordo, badava amb les il·lustracions! Potser tinc un record tan entranyable d'aquell llibre perquè ens va durar tota la primària... i perquè era diferent, no era com els altres. A més, tenia aquells dibuixos en blanc i negre tan especials! Per a mi la Pilarin Bayès era El Faristol.
També recordo que de ben menuda vaig llegir el fabulós "Zoo d'en Pitus" aquell llibre que jo veia tan gruixut! Segurament, la meva primera novel·la important i, de nou, amb els dibuixos de la Pilarin!
Vaig trigar molts anys en redescobrir-la! Però ara ja fa anys, vaig tenir la gran retrobada tot llegint les primeres paraules a les meves filles banyades pels seus dolços dibuixos amb en Pau i la Laia.
Després, han estat molts els encontres i sempre han estat dels que no deixen indiferents... De manera que els prestatges de casa en són plens i els de l'Editorial Mediterrani amb les seves Petites històries també ens han fet sentir a casa des de Figueres amb en Dalí o fins al Bages amb Montserrat!
He remenat, amb presses, alguns armaris però no he trobat "El Faristol" el meu llibre de català a l'escola de quan era petita ! Ja el trobaré! És un llibre molt especial per diferents motius. Primer, per què és un llibre de català de fa més de 40 anys! Quants n'hi havia llavors a les escoles? Malgrat les circumstàncies del país, jo rebia classes de català de la Senyoreta Minguella, que s'esmerçava en ensenyar-nos les normes d'accentuació o quan s'escriu la doble essa mentre jo, recordo, badava amb les il·lustracions! Potser tinc un record tan entranyable d'aquell llibre perquè ens va durar tota la primària... i perquè era diferent, no era com els altres. A més, tenia aquells dibuixos en blanc i negre tan especials! Per a mi la Pilarin Bayès era El Faristol.
També recordo que de ben menuda vaig llegir el fabulós "Zoo d'en Pitus" aquell llibre que jo veia tan gruixut! Segurament, la meva primera novel·la important i, de nou, amb els dibuixos de la Pilarin!
Vaig trigar molts anys en redescobrir-la! Però ara ja fa anys, vaig tenir la gran retrobada tot llegint les primeres paraules a les meves filles banyades pels seus dolços dibuixos amb en Pau i la Laia.
Després, han estat molts els encontres i sempre han estat dels que no deixen indiferents... De manera que els prestatges de casa en són plens i els de l'Editorial Mediterrani amb les seves Petites històries també ens han fet sentir a casa des de Figueres amb en Dalí o fins al Bages amb Montserrat!dimecres, 7 de desembre del 2011
Ens agradi o no: ja ve Nadal!
És un d'aquells moments de l'any que marca ritmes en els temps... Com les llumetes de colors dels arbres! Com si tot tornés, o s'acabés, o tornés a començar... Cadascú que s'ho miri com vulgui.
Per a mi, tornen els llums i l'aire fresc al carrer, però també l'escalfor de les botigues a les quals he d'entrar més sovint.
Sí, per a mi el Nadal sempre és ple de regals, de menjars i del meu cap barrinant quin pot ser el detall més adient per a les persones que estimo, quin ha de ser el menú especial per a tota la colla que vindrà a casa ...
A vegades, penso que voldria estalviar-m'ho tot. És d'aquelles situacions que voldries viure amb il·lusió però que t'acaben arrossegant, acabes potser fent el que no volies i només desitges que s'acabin... Però, és clar, com que jo també faig les vacances escolars, sempre tinc un dilema.
Potser és un llastre de quan la meva mare sempre deia el primer dia de vacances, tan a l'estiu com a l'hivern, que ja tenia ganes de que s'acabess
in i així tornéssim a l'escola...
De quan era petita, recordo que per a mi el Nadal era escriure postals als amics de l'escola: amb ninots de neu, paisatges bucòlics, pessebres, boles de colors, més tard pares noels, ... Recordo la fal·lera en fer-ne o en comprar-ne i escollir quina era la més adient per a cadascun dels destinataris! Ara ja fa anys però, que ens felicitem només per les xarxes ... Tot i que potser és un costum que no hagués hagut de perdre igual com encara m'agrada enviar postals quan sóc de viatge, segurament, els motius religiosos del Nadal en una agnòstica com jo, hi deuen tenir alguna cosa a veure en aquesta pèrdua.
En qualsevol cas, ja he començat a fer llistes del que he de fer, tot i que aquest serà un Nadal ben especial, massa especial!
Però en època de canvis, seguirem reunint a la família que ens queda i ens esmerçarem en els regals i l'escudella , els rostits, i els canelons i el que calgui!
Avui, hem incorporat a casa una d'aquelles tradicions importades que ja fa temps es confonen amb els pròpies. Hem fet galetes de Nadal!! Faran costat als turrons i les neules, al tió, al pessebre, a l'arbre de Nadal i al Pare Noel!!
És un d'aquells moments de l'any que marca ritmes en els temps... Com les llumetes de colors dels arbres! Com si tot tornés, o s'acabés, o tornés a començar... Cadascú que s'ho miri com vulgui.
Per a mi, tornen els llums i l'aire fresc al carrer, però també l'escalfor de les botigues a les quals he d'entrar més sovint.
Sí, per a mi el Nadal sempre és ple de regals, de menjars i del meu cap barrinant quin pot ser el detall més adient per a les persones que estimo, quin ha de ser el menú especial per a tota la colla que vindrà a casa ...
A vegades, penso que voldria estalviar-m'ho tot. És d'aquelles situacions que voldries viure amb il·lusió però que t'acaben arrossegant, acabes potser fent el que no volies i només desitges que s'acabin... Però, és clar, com que jo també faig les vacances escolars, sempre tinc un dilema.
Potser és un llastre de quan la meva mare sempre deia el primer dia de vacances, tan a l'estiu com a l'hivern, que ja tenia ganes de que s'acabess
in i així tornéssim a l'escola...De quan era petita, recordo que per a mi el Nadal era escriure postals als amics de l'escola: amb ninots de neu, paisatges bucòlics, pessebres, boles de colors, més tard pares noels, ... Recordo la fal·lera en fer-ne o en comprar-ne i escollir quina era la més adient per a cadascun dels destinataris! Ara ja fa anys però, que ens felicitem només per les xarxes ... Tot i que potser és un costum que no hagués hagut de perdre igual com encara m'agrada enviar postals quan sóc de viatge, segurament, els motius religiosos del Nadal en una agnòstica com jo, hi deuen tenir alguna cosa a veure en aquesta pèrdua.
En qualsevol cas, ja he començat a fer llistes del que he de fer, tot i que aquest serà un Nadal ben especial, massa especial!
Però en època de canvis, seguirem reunint a la família que ens queda i ens esmerçarem en els regals i l'escudella , els rostits, i els canelons i el que calgui!
Avui, hem incorporat a casa una d'aquelles tradicions importades que ja fa temps es confonen amb els pròpies. Hem fet galetes de Nadal!! Faran costat als turrons i les neules, al tió, al pessebre, a l'arbre de Nadal i al Pare Noel!!
BON NADAL!
dijous, 1 de desembre del 2011
SIDA
La petita mostra que representen els meus alumnes i les meves alumnes de biologia de batxillerat, sempre m'informen de com van les coses entre els joves...
Avui, en motiu del Dia mundial de la SIDA, m'explicaven que si els joves fan servir preservatius en les seves relacions sexuals és pensant en e
vitar un embaràs ique ni tan sols pensen en les ITS. La Magalí passa estones a un esplai amb nens i nenes d' 11-12 anys i, en interessar-se sobre què en sabien del tema, li van parlar d'una malaltia que tenien algunes persones a qui no es pot tocar, amb qui no es pot tenir contacte,... I, en qualsevol cas, que no anava amb ells! Ella, esgarrifada, va intentar explicar-los de què es tractava realment, però va haver de desestimar el seu intent perquè els feia angunia parlar de sang i "aquestes coses"!!
Ni la Magalí ni aquests nens havien nascut quan la malaltia es va començar a escampar pel món...
Els que estudien Biologia potser acabaran essent sensibles i, confio que, previsors, però... i la resta?
Com pot ser que hi hagi tanta gent que visqui d'esquenes a la realitat que els envolta?
Què fem les mares i pares?
Què fem a l'escola?
Avui, en motiu del Dia mundial de la SIDA, m'explicaven que si els joves fan servir preservatius en les seves relacions sexuals és pensant en e
vitar un embaràs ique ni tan sols pensen en les ITS. La Magalí passa estones a un esplai amb nens i nenes d' 11-12 anys i, en interessar-se sobre què en sabien del tema, li van parlar d'una malaltia que tenien algunes persones a qui no es pot tocar, amb qui no es pot tenir contacte,... I, en qualsevol cas, que no anava amb ells! Ella, esgarrifada, va intentar explicar-los de què es tractava realment, però va haver de desestimar el seu intent perquè els feia angunia parlar de sang i "aquestes coses"!!Ni la Magalí ni aquests nens havien nascut quan la malaltia es va començar a escampar pel món...
Els que estudien Biologia potser acabaran essent sensibles i, confio que, previsors, però... i la resta?
Com pot ser que hi hagi tanta gent que visqui d'esquenes a la realitat que els envolta?
Què fem les mares i pares?
Què fem a l'escola?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)