Egoïsme

La nostra societat està que bull!!! Només cal seguir les notícies, veure els nostre veïns o a nosaltres mateixos.
Tot sembla capgirat... La generació dels nostre pares mai hagués pensat que hauria de veure els seus fills i els seus néts abocats a aquesta situació tan precària.
I el problema rau en l'actitud egoista de la gent. Sembla que ja no siguem capaços de tenir ideals, de ser ferms en els nostres propòsits, en els nostres projectes que impliquin altres persones. Compromís? Què és això? Responsabilitat? Què és això? Prioritats capgirades, valors confusos, jo no sé on anirem a parar...
La família... perquè no se'n valora la prioritat? És bàsica per una societat ben estructurada!!

Setmana Santa

Quan jo era petita, recordo la Setmana Santa pels crispells i bunyols que es cuinaven a casa... Recordo el sentiment contradictori, per una banda les vacances escolars i les gormandes, en front del silenci de la processó i l'especial programació televisiva.

No ens ensenyaven a distingir entre espiritualitat i religió, simplement es limitaven a transmetre la pràctica d’uns preceptes religiosos. I llavors, tot era confús.

Jo, absolutament agnòstica, trobo a faltar un bon aprenentatge de la nostra cultura religiosa. La meva generació ja no va rebre una bona formació en aquest sentit: calia deixar de fer tot allò que s’havia imposat pel règim del moment; i en el meu cas menys perquè vaig anar a una escola catalana, que ja s’havia sotmès poc fins i tot abans de la caiguda de la dictadura!

Avui aniré a veure la processó del meu poble, si el temps ho permet.

No m’emocionaré, ni crec que senti res especial, potser malenconia de la infantesa. Però possiblement fruiré d’un espectacle que perdura perquè s’ha transmès al llarg de generacions, i això és cultura i molt probablement no sigui dolent, però segur que és necessari.

Olimpíada de Biologia

I finalment ho hem tornat a aconseguir!
Ja hem fet la II Olimpíada de Biologia pels joves atrafegats de 2n de batxillerat...
En un matí ben fred però assolellat, ens hem reunit a la Facultat de Biociències de la UAB, més de 200 alumnes, pares, profes, organitzadors,... Un riu de gent que ha fluït de meravella per les perfectament preparades instal·lacions i serveis de la Facultat.
Els participants, dòcils i nerviosos han fet inscripcions, han fet les proves i han anhelat els primers resultats...
Gustavo Llorente, ha fet l'espera dels acompanyants molt més plàcida amb una interessantíssima xerrada "Un dinosaurio en el salón: de la mano al ala". I la Montse Llagostera ha exposat el mapa de graus de biociències a tots els assistent, mentre es corregien i editaven els noms dels 16 primers classificats. La tensió de l'espera, no ha impedit que diverses persones s'interessessin per alguns detalls de l'accés a determinats graus i per l'etern problema d'algunes notes de tall.
Per la tarda els 16 classificats: 3 noies i 13 nois, han fet les proves pràctiques, entre imatges microscòpiques, problemes de genètica, pipetes, espectrofotòmetres i glucèmies...
I la seva de glucèmia devia ser ja prou baixa després de tantes hores d'esforç i, per això, amb un dolç berenar els hem acomiadat fins el 21, l'acte de cloenda, lliurament de premis i comunicació dels noms dels 3 guanyadors...
Són joves que viuen un any de canvis i projectes. Afegir un dissabte maratonià és un sobre-esforç per tots ells... Malgrat tot, estaven contents, per haver estat seleccionats i tenir l'oportunitat de ser-hi, per compartir-ho amb altres estudiants en circumstàncies similars i, sobretot, passar-ho bé malgrat els exàmens i l'esforç del disseny experimental.
I això és, en gran part, el que preteníem. I nosaltres, en acabar, també estàvem exhausts però també contents!

I Rubinstein dixit!

A l'acte inaugural del Centenari de la Societat Catalana de Biologia
A una entrevista a El Público.
A La Contra de La Vanguardia.

Quina és la ciència que ha de conèixer el ciutadà corrent?

Els objectius de l'educació d'avui...És possible dissenyar un sistema educatiu basat en la ciència?
Semblava una proposta interessant de l'Associació Catalana de Comunicació Científica.
Es plantejava si era millor el sistema educatiu de fa 30 anys que l'actual? Com ha de ser l'educació dels nostres fills? El model d'ensenyament que tenim és bo? Hem de basar-lo en un model científic?
La taula estava formada per una psicòloga, un mestre i antropòleg, una neuropsicòloga i una neuròloga infantil i la presidenta de l'associació, i unes 10 persones al públic del gran auditori del Campus de la Comunicació de la UPF.
La presidenta, va presentar la sessió relatant els orígens de la idea de la xerrada i amb l'objectiu de valorar si hi ha evidències en el sistema educatiu actual que ens permetin millorar-lo.
Es van fer reflexions sobre l'educació psicoemocional en la línia de que cal identificar els talents de cadascú per definir els canals d'aprenentatge.
Es va plantejar el paradigma educatiu tot relacionant l'e-volució, la societat i la comunicació del coneixement en el sistema educatiu.
I tot un seguit d'evidències científiques per constatar que, una part important del fracàs escolar es deu a diversos trastorns com el TDAH, amb l'agreujant de que un 29% dels presos actuals a les presons catalanes, pateixen aquest trastorn.

Jo no crec que, de cap de les maneres, es respongués a la pregunta inicial amb aquestes intervencions. Els estudis neurològics són clau i, segurament encara ho seran més en els propers anys, en aquest segle XXI que ja s'ha anomenat el de les neurociències. Però ho seran per a la salut de les persones i, és clar, en la mesura que aquesta afecta als estudiants i a les seves famílies. Però, en cap cas, es va parlar de basar el sistema educatiu en la ciència.
El que sí que és una evidència, però de cap de les maneres una novetat, és que el nostre alumnat, ha de ser tractat i valorat, des de l'escola, com la persona que és, tan el context escolar com en el familiar. Per tant, el fracàs escolar i personal que molts experimenten es deu més al seu context social i familiar que sí s'ha de revisar i no carregar-ne la responsabilitat al sistema educatiu.

Ellis Rubinstein, president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, participarà en l’obertura del centenari de la Societat Catalana de Biologia.

El proper dimecres, a l’IEC, Rubinstein parlarà del paper de les acadèmies científiques en el segle XXI en l’acte inaugural del centenari de la SCB, que es commemorarà al llarg del 2012

Ellis Rubinstein, divulgador científic, ha estat editor sènior a Newsweek, editor en cap de Science i és premi Pulitzer; va ser el primer editor d’una revista d’occident que entrevistava el president xinès Jiang Zemin, i va aconseguir la primera entrevista que el president Clinton va concedir mai a una revista científica. Des del mes de novembre del 2002, Rubinstein presideix l’Acadèmia de Ciències de Nova York que, amb prop de dos-cents anys d’antiguitat, aplega vint-i-cinc mil científics en centquaranta països i compta amb vint-i-vuit premis Nobel al consell presidencial. Rubinstein analitzarà el paper que tenen, actualment, les societats científiques en l’acte inaugural del centenari de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, que se celebrarà el pròxim dimecres, 18 de gener, a les sis de la tarda, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

L’acte serà inaugurat per Salvador Giner, president de l’IEC, i la cloenda serà a càrrec del conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell. A més de la intervenció de Rubinstein, l’acte comptarà amb els conferències «La SCB, de la fisiologia experimental a la genòmica. Cent anys de biologia a la societat catalana», del biòleg i historiador de la ciència, Josep M. Camarasa, i «Reflexions sobre el present i futur de la recerca a Catalunya», del director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Jordi Camí. En el decurs de l’acte també es presentarà el volum de Treballs de la Societat Catalana de Biologia editat amb motiu del centenari, que recull una selecció dels articles publicats ens els darrers cent anys, així com articles escrits per reconeguts especialistes sobre temes de rellevància científica i social actual i una sèrie de reflexions entorn la biologia i les societats científiques. El volum, que serà presentat per Francesc Piferrer, editor i vocal de la SCB, acaba amb un article d’Ellis Rubinstein , en què proposa que les societats científiques actuïn com a «agent neutral i respectat facilitador de les aliances globals» per fer front als reptes científics i tecnològics actuals.

Al llarg del 2012 se celebraran diversos actes acadèmics amb l’objectiu de commemorar el centenari de la creació de la SCB. El 17 de març es farà la I Jornada de Biologia a l’ensenyament a la CX La Pedrera, de Barcelona; del 9 al 12 de juliol se celebrarà el Congrés Internacional de Biologia de Catalunya; el 25 d’octubre es reuniran a l’IEC experts en recerca biològica a Catalunya, i el 4 de desembre se celebrarà al Palau de la Música l’acte de cloenda de la commemoració.

La SCB, una societat científica centenària L’any 1912 va néixer la Societat de Biologia de Barcelona, la primera filial de l’Institut d’Estudis Catalans ıara Societat Catalana de Biologia (SCB) . Presidida, en els seus inicis, pel doctor August Pi i Sunyer, es va centrar, sobretot, en la medicina i, al cap de pocs anys, va assolir un paper destacat com a institució científica. Per la filial hi van passar alguns dels científics espanyols més destacats, com Severo Ochoa o Gregorio Marañón, i periodistes estrangers com J. J. McLeod,Otto Mayerhof o Jean Perrin.

Acabada la guerra civil espanyola, la majoria dels membres de la SCB van marxar cap a l’exili, i els que van quedar-se a Catalunya van ser destituïts dels seus càrrecs. Des d’aleshores fins al 1962 any en què es va reprendre l’activitat, sota el nom actual de Societat Catalana de Biologia només es va arribar a celebrar, l’any 1954, una conferència clandestina a la casa de Josep Puig i Cadafalch i a càrrec de Josep Trueta.

Actualment, la SCB està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i compta amb més de mil cinc-cents socis, set seccions territorials pels territoris de llengua i cultura i catalanes i vint seccions temàtiques. En els últims anys, han visitat la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller o Valentí Fuster.

Acte Acte inaugural del centenari de la Societat Catalana de Biologia

Data Dimecres 18 de gener de 2012

Hora 18 hores

Lloc Sala Prat de la Riba de l’IEC

Barcelona, 16 de gener de 2012

L'any

Un any, segons El Diccionari de la llengua catalana DIEC2 és la durada d’una revolució de la Terra al voltant del Sol, presa com a unitat de temps. De fet, any solar o any tròpic, és el temps transcorregut entre dos passos consecutius del Sol pel punt vernal, que val 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46,08 segons i és la base del calendari modern.

Hi ha moltes accepcions al diccionari: any de comiat, de plor, sabàtic, comú, civil, natural, platònic, natural, de la picor,... Però el que està clar és que per a cadascú de nosaltres cada any té un significat especial.

Si ens proposem fer una relació dels anys més importants, bons o dolents, de les nostres vides, no ens costarà massa fer un recompte ràpid.

Però també és cert que, amb la perspectiva del temps, aquest llistat seria diferent. Allò que en algun moment ens va semblar crucial, per bo o per dolent, la distància i l’experiència de la vida ho desdibuixa.

Com que és moment de reflexions i bons propòsits, a la meva llista només n’hi posaré dos: 1993 i 1996 que són els anys en el que van néixer les meves dues filles.

El temps, tot ho relativitza. Però hi ha coses que sempre seran importants!

Confiem que aquest 2012 que ens acull sigui una mica millor que el que ens deixa, tot i que el Sol continua girant indiferent del nombre de voltes que toca comptar, i no sé si realment hi ha algun motiu per preveure cap canvi.

En qualsevol cas, que siguem feliços!