A l'acte inaugural del Centenari de la Societat Catalana de Biologia
A una entrevista a El Público.A La Contra de La Vanguardia.
dissabte, 28 de gener del 2012
I Rubinstein dixit!
A l'acte inaugural del Centenari de la Societat Catalana de Biologia
A una entrevista a El Público.A La Contra de La Vanguardia.
Quina és la ciència que ha de conèixer el ciutadà corrent?
Els objectius de l'educació d'avui...És possible dissenyar un sistema educatiu basat en la ciència?
Semblava una proposta interessant de l'Associació Catalana de Comunicació Científica.
Es plantejava si era millor el sistema educatiu de fa 30 anys que l'actual? Com ha de ser l'educació dels nostres fills? El model d'ensenyament que tenim és bo? Hem de basar-lo en un model científic?
La taula estava formada per una psicòloga, un mestre i antropòleg, una neuropsicòloga i una neuròloga infantil i la presidenta de l'associació, i unes 10 persones al públic del gran auditori del Campus de la Comunicació de la UPF.
La presidenta, va presentar la sessió relatant els orígens de la idea de la xerrada i amb l'objectiu de valorar si hi ha evidències en el sistema educatiu actual que ens permetin millorar-lo.
Es van fer reflexions sobre l'educació psicoemocional en la línia de que cal identificar els talents de cadascú per definir els canals d'aprenentatge.
Es va plantejar el paradigma educatiu tot relacionant l'e-volució, la societat i la comunicació del coneixement en el sistema educatiu.
I tot un seguit d'evidències científiques per constatar que, una part important del fracàs escolar es deu a diversos trastorns com el TDAH, amb l'agreujant de que un 29% dels presos actuals a les presons catalanes, pateixen aquest trastorn.
Jo no crec que, de cap de les maneres, es respongués a la pregunta inicial amb aquestes intervencions. Els estudis neurològics són clau i, segurament encara ho seran més en els propers anys, en aquest segle XXI que ja s'ha anomenat el de les neurociències. Però ho seran per a la salut de les persones i, és clar, en la mesura que aquesta afecta als estudiants i a les seves famílies. Però, en cap cas, es va parlar de basar el sistema educatiu en la ciència.
El que sí que és una evidència, però de cap de les maneres una novetat, és que el nostre alumnat, ha de ser tractat i valorat, des de l'escola, com la persona que és, tan el context escolar com en el familiar. Per tant, el fracàs escolar i personal que molts experimenten es deu més al seu context social i familiar que sí s'ha de revisar i no carregar-ne la responsabilitat al sistema educatiu.
Semblava una proposta interessant de l'Associació Catalana de Comunicació Científica.
Es plantejava si era millor el sistema educatiu de fa 30 anys que l'actual? Com ha de ser l'educació dels nostres fills? El model d'ensenyament que tenim és bo? Hem de basar-lo en un model científic?
La taula estava formada per una psicòloga, un mestre i antropòleg, una neuropsicòloga i una neuròloga infantil i la presidenta de l'associació, i unes 10 persones al públic del gran auditori del Campus de la Comunicació de la UPF.
La presidenta, va presentar la sessió relatant els orígens de la idea de la xerrada i amb l'objectiu de valorar si hi ha evidències en el sistema educatiu actual que ens permetin millorar-lo.
Es van fer reflexions sobre l'educació psicoemocional en la línia de que cal identificar els talents de cadascú per definir els canals d'aprenentatge.
Es va plantejar el paradigma educatiu tot relacionant l'e-volució, la societat i la comunicació del coneixement en el sistema educatiu.
I tot un seguit d'evidències científiques per constatar que, una part important del fracàs escolar es deu a diversos trastorns com el TDAH, amb l'agreujant de que un 29% dels presos actuals a les presons catalanes, pateixen aquest trastorn.
Jo no crec que, de cap de les maneres, es respongués a la pregunta inicial amb aquestes intervencions. Els estudis neurològics són clau i, segurament encara ho seran més en els propers anys, en aquest segle XXI que ja s'ha anomenat el de les neurociències. Però ho seran per a la salut de les persones i, és clar, en la mesura que aquesta afecta als estudiants i a les seves famílies. Però, en cap cas, es va parlar de basar el sistema educatiu en la ciència.
El que sí que és una evidència, però de cap de les maneres una novetat, és que el nostre alumnat, ha de ser tractat i valorat, des de l'escola, com la persona que és, tan el context escolar com en el familiar. Per tant, el fracàs escolar i personal que molts experimenten es deu més al seu context social i familiar que sí s'ha de revisar i no carregar-ne la responsabilitat al sistema educatiu.
divendres, 13 de gener del 2012
Ellis Rubinstein, president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, participarà en l’obertura del centenari de la Societat Catalana de Biologia.
El proper dimecres, a l’IEC, Rubinstein parlarà del paper de les acadèmies científiques en el segle XXI en l’acte inaugural del centenari de la SCB, que es commemorarà al llarg del 2012
Ellis Rubinstein, divulgador científic, ha estat editor sènior a Newsweek, editor en cap de Science i és premi Pulitzer; va ser el primer editor d’una revista d’occident que entrevistava el president xinès Jiang Zemin, i va aconseguir la primera entrevista que el president Clinton va concedir mai a una revista científica. Des del mes de novembre del 2002, Rubinstein presideix l’Acadèmia de Ciències de Nova York que, amb prop de dos-cents anys d’antiguitat, aplega vint-i-cinc mil científics en centquaranta països i compta amb vint-i-vuit premis Nobel al consell presidencial. Rubinstein analitzarà el paper que tenen, actualment, les societats científiques en l’acte inaugural del centenari de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, que se celebrarà el pròxim dimecres, 18 de gener, a les sis de la tarda, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
L’acte serà inaugurat per Salvador Giner, president de l’IEC, i la cloenda serà a càrrec del conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell. A més de la intervenció de Rubinstein, l’acte comptarà amb els conferències «La SCB, de la fisiologia experimental a la genòmica. Cent anys de biologia a la societat catalana», del biòleg i historiador de la ciència, Josep M. Camarasa, i «Reflexions sobre el present i futur de la recerca a Catalunya», del director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Jordi Camí. En el decurs de l’acte també es presentarà el volum de Treballs de la Societat Catalana de Biologia editat amb motiu del centenari, que recull una selecció dels articles publicats ens els darrers cent anys, així com articles escrits per reconeguts especialistes sobre temes de rellevància científica i social actual i una sèrie de reflexions entorn la biologia i les societats científiques. El volum, que serà presentat per Francesc Piferrer, editor i vocal de la SCB, acaba amb un article d’Ellis Rubinstein , en què proposa que les societats científiques actuïn com a «agent neutral i respectat facilitador de les aliances globals» per fer front als reptes científics i tecnològics actuals.
Al llarg del 2012 se celebraran diversos actes acadèmics amb l’objectiu de commemorar el centenari de la creació de la SCB. El 17 de març es farà la I Jornada de Biologia a l’ensenyament a la CX La Pedrera, de Barcelona; del 9 al 12 de juliol se celebrarà el Congrés Internacional de Biologia de Catalunya; el 25 d’octubre es reuniran a l’IEC experts en recerca biològica a Catalunya, i el 4 de desembre se celebrarà al Palau de la Música l’acte de cloenda de la commemoració.
La SCB, una societat científica centenària L’any 1912 va néixer la Societat de Biologia de Barcelona, la primera filial de l’Institut d’Estudis Catalans ıara Societat Catalana de Biologia (SCB) . Presidida, en els seus inicis, pel doctor August Pi i Sunyer, es va centrar, sobretot, en la medicina i, al cap de pocs anys, va assolir un paper destacat com a institució científica. Per la filial hi van passar alguns dels científics espanyols més destacats, com Severo Ochoa o Gregorio Marañón, i periodistes estrangers com J. J. McLeod,Otto Mayerhof o Jean Perrin.
Acabada la guerra civil espanyola, la majoria dels membres de la SCB van marxar cap a l’exili, i els que van quedar-se a Catalunya van ser destituïts dels seus càrrecs. Des d’aleshores fins al 1962 any en què es va reprendre l’activitat, sota el nom actual de Societat Catalana de Biologia només es va arribar a celebrar, l’any 1954, una conferència clandestina a la casa de Josep Puig i Cadafalch i a càrrec de Josep Trueta.
Actualment, la SCB està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i compta amb més de mil cinc-cents socis, set seccions territorials pels territoris de llengua i cultura i catalanes i vint seccions temàtiques. En els últims anys, han visitat la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller o Valentí Fuster.
Acte Acte inaugural del centenari de la Societat Catalana de Biologia
Data Dimecres 18 de gener de 2012
Hora 18 hores
Lloc Sala Prat de la Riba de l’IEC
Barcelona, 16 de gener de 2012
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)